A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo nom�s el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. �s de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espant�s per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en catal� sovint tampoc no saben angl�s, ni franc�s, ni qui �s monsieur Paccaud. Per� no nom�s a Catalunya l'espanyol �s un s�mptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per c�pita de Noruega, 36.600 d�lars; Dinamarca, 30.940; Isl�ndia, 29.750. Tots tres pa�sos riqu�ssims, amb economies internacionalitzades i lleng�es m�s petites que la nostra per� que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creen�a que el catal� ens tanca portes, aquestes dades prou eloq�ents de si serveix o no serveix una llengua minorit�ria. En canvi en el meravell�s m�n hisp�nic la pobresa �s l'�nica dada. La mitjana dels 13 principals pa�sos americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i M�xic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, �s de 6.209 atrotinats d�lars de renda per c�pita. Catalunya parlant catal� i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no t� ni la dec�ncia de publicar les xifres del robatori, t� una renda de 26.420 d�lars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la mis�ria. Nom�s cal veure com les zones m�s riques de l'Estat tenen una altra llengua pr�pia: i �s evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista. �s veritat que en espanyol s'han escrit p�gines d'una bellesa emocionant, per� el dest� dels pa�sos que el parlen ha estat hist�ricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol s� que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya est� absolutament justificat encara que nom�s sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.Salvador Sostres.Diari Avui
sábado, julio 15, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario